jueves, 28 de abril de 2011

ACTIVITATS
A partir d'aquesta web, analitza i comenta què expressen cada un dels tipus de lletres que es presenten.
Indica quines són les "famílies de lletres" i posa alguns exemples.
Quin és / són els tipus de lletra que prefereixes per a les activitats escolars? Per què?
I per als documents o missatges personals? Per què?

Busca un cartell on la tipografia triada tingui un paper important i significatiu. Fes-ne un comentari i penja'l al teu blog.


Lletra a pal sec: Indica actualitat, mecanisme... és de fàcil lectura.
La lletra romana: Expressa art, sobrietat, claretat...
La lletra negra: Expressa força, poder, ressalt...
La lletra fina: Expressa debilitat, suavitat, elegancia, luxe...
La lletra en cursiva: Expressa dinamisme, velocitat, moviment...
La lletra cursiva en majúscula: Expressa dinamisme
La lletra majúscula: Es fa servir en els titulars, encapçalaments,etc. La seva lectura es més difícil que la minúscula.
La lletra minúscula d'estil romà: Indica conversació, xerrameca, frase...

Per els treballs escolars acostumo a utilitzar la romana, la de pal sec i la fina, m'agrada la trobo molt correcta, i molt elegant. Per els missatges personals utilitzo la lletra negra i la de pal sec, no sé la trobo informal, molt estàndard. 


Utilitzen lletra de pal sec majuscula i amb negreta, per resaltar, el que es veu que es la seva indignació contra les retallades socials.




jueves, 7 de abril de 2011

La història dels cartells

Comenta, de la presentació anterior, com es va utilitzar  el cartell entre els anys 20 i 40 del segle XX i la relació amb els pintors i arquitectes de l'època.
Comenta també les diferents funcions dels cartells.
 

Durant la primera guerra mundial, el cartell es va convertir en un póster de propaganda. Si els comparem amb anteriors estils, l’actual d’aquella època, eren més toscos, però amb un missatge contundent.
En les dècades dels anys 20 i 30, els cartells reben influencies noves artístiques, com el cubisme o el subrrealisme.
Amb el cine mut, l’augment de cartells per pel·lícules va augmentar considerablement.
També van prendre una importància els cartells alemanys i rusos.
Els  cartells de la postguerra s’adaptàren i es van refinar a les tendències anteriors.
Els cartells s’utilitzen sobretot per informar al públic, com el cinema o para fer propaganda d’un lloc, un esdeveniment...

lunes, 4 de abril de 2011

El cartell

2. Explica breument què és un cartell.
El cartell és una tècnica de difusió de la informació que permet arribar a gran quantitat de públic, sense necessitat de invertir grans recursos.
3. Penja en el teu blog un cartell de Chéret, un de Toulouse-Lautrec, un de Steilen i un de Muchá. Comenta breument els temes que tracten i les similituds i diferències entre ells.





En aquest cartell estan anunciant una festa de flors el 10 d'agost, i com sempre hi apareix una noia molt maca amb un barret i flors, vestida amb un vestit molt vistós.








Chéret 




En aquest hi apareixen 4 noies vestides amb roba de can-can, aixecant una cama, i no sé ben bé que es el que s'anuncía.

















Toulouse-Lautrec


Aquest cartell està patrocinant llet, i per demostrar que es la més bona hi apareix una noia rodejada de gats, ja que els gats són els felins predilectes que veuen llet.







Steilen





Aquest cartell està patrocinant una exposició al museu del Luvre, i hi apareix una noia amb un pinzell, pintant en un paper.



















Muchá




Tots els cartells hi apareixen noies, i les dibuixen molt maques, am colors càlids, taronges, grocs, etc.