4t capítol

Era possible que hagués estat el meu pare el que ens va atropellar, el que em va deixar sense millor amic, era possible? Era potser, que per això, el meu pare no va aparèixer a l’hospital a veure com estava la seva filla? Ja encaixava tot, em va venir tot al cap i un atac de ràbia em va envair el cos, el meu pare mai havia suportat l’Abel, sempre m’havia inflat el cap amb idees errònies d’ell, i jo no li feia cas perquè per mi el meu millor amic ho era quasi bé tot, i al meu pare no li agradava gaire que passes tot el temps del dia i del cap de setmana amb ell, i sempre estava amb ell i ara ja no ho estaria perquè ell ja no hi era per culpa de l’inútil del meu pare.

-Idiotaaaa! –Vaig cridar de cop- Com t’has atrevit a matar-lo es que no et desitjo la mort perquè no es suficient, com se t’ha passat pel cap.

Vaig trencar a plorar i en Pedro va acudir ràpidament a consolar-me, em vaig llençar als braços d’aquell noi d’uns 35 anys.

-Bianca,Bianca! Estàs totalment segura que ha estat el teu pare, que ha matat a l’Abel i que casi acaba amb la teva vida, estàs segura?

-Em prens per mentidera? Creus que faria una acusació tan gran al meu pare si no estigués segura? Es que hi poso la mà al foc, se que ha estat ell, i no et preocupis Pedro, perquè això no quedarà així.

Vaig agafar amb força les rodes de la cadira vaig agafar al Pedro i el vaig arrossegar fins a l’ascensor per pujar a la planta 0, per sortir al carrer. En aquell moment va sonar-me el mòbil, era ma mare.

-Ciao Mamma! Ho sento per haver-me anat estic bé, estic a casa però no suportava tanta pressió – El Pedro en aquell moment m’estava fent un gest de que se n’anava, i que el truqués i em va deixar una targeta amb el seu número de mòbil. Li vaig dir adéu amb la mà.

-Estàs boja! No saps l’ensurt que m’he emportat..!

-Mama!-la vaig tallar- Però que no veus que s’ha mort l’Abel i a mi ningú em deixava estar amb ell a l’hospital? I saps, saps qui ha estat el idiota que ens ha atropellat? Saps qui? El teu marit maca, el teu estimat Gianfranco, així que fes-te mirar amb quins nois t’ajuntes!- La vaig penjar de cop.

Sobre la fugida... em vaig tirar enrere,  no me’n volia anar ara l`únic que volia fer era contractar un sicari per matar al meu pare...

Bé tampoc cal matar-lo, em vaig passar amb aquest pensament, vaig agafar la targeta que el Pedro m'havia donat ara i el vaig trucar:
-Pedro, mmm escolta vull que tornis a casa, es que necessito algú amb qui parla i desfogar-me i ara tu ets el més similar al meu millor amic, així que et necessito perquè amb tu es com estic agust i em puc oblidar, encara que sigui molt poc de les coses, per favore vina...
-Obrem la porta, estic davant teu...
Aquell noi era... era perfecte!