Relat.

Estan ara mateix a classe, la ment em dona com unes 500 voltes per segon, vull viatjar. Estic marejada, això em passa quan estic mig depressiva, xafada i l’únic que faig es volar per tots els racons del meu cervell, passant per totes les parts, reculant cap a records llunyans o infiltrant-me  en pensaments de somnis que en algun moment una petita princesa havia somiat i reflexionant si es farien realitat o si ja s’havien fet. Tanco els ulls i em passen un munt de coses al voltant i a dintre meu, cavalquen milions de persones diferents, ell, ella, el millor amic abans present i ara absent, la Judit, el Marc...El cervell es un òrgan que no dorm mai i que et pot fer passa males jugades, però a vegades et pot ajudar, viatjant en un mar de dubtes i de preguntes sense respostes i de respostes sense que ningú te les hagi qüestionat mai. Estan ara mateix a classe, la ment em dona com unes 500 voltes per segon, vull viatjar.