Estructura, pauses i recursos per l'elaboració d'una noticia

Com fer una notícia:

Per poder elaborar un diari, amb tots i cada un dels seus apartats, seccions i dificultats que hi han al darrere d'aquestes planes informatives, es necessiten almenys unes 153 persones. Cadascú té la seva feina encomanada, hi han: Redactors, gent que corregeix les faltes d'ortografia i lèxic, persones encarregades de recollir la informació, etc.
El primer pas es acudir a fonts d'informació ja sigui escoltant i/o mirant la tele, escoltar la radio, buscar per internet inclus sortir al carrer, tot això es duu a terme amb l'unic objectiu d'aconseguir la nova. Seguidament es fa la selecció de les noticies més gustoses, que seran les escollides per publicar-les al diari, però abans hi ha una secció d'emmarquetació, el periodista que investiga, busca on han passat tots els fets, el què, el per què... El redactor escriu el que seria la notícia i el o els correctors corregeixen el text per tal que tingui coherència, forma i sobretot que no hi hagin faltes d'ortografía. Desprès s'envien a la rotativa, als tallers gràfics, quan el diari ja ha fet la seva feina: sortir al carrer i informar-nos, els encarregats de fer els diaris s'embarquen en busca de noves notícies per al dia següent.

ELS INFORMATIUS:

1. Comenta la frase: "La informació és un dels puntals bàsics de la democràcia..."
Que gràcies a que estem informats, tenim present la democràcia, i gràcies a les notícies, informes etc, la podem entendre perfectament.


2. Quina funció tenen els elements visuals i sonors en un informatiu?
L'objectiu es informar i tot gira entorn això.Les imatges ajuden a entendre tota aquesta informació donada i a concretar-la. I els sons poden donar tensió en els moments importants, o alegria o etc, el so ajuda també a assimil·lar tota aquesta informació.

3. Quina funció té el presentador d'un informatiu?
 Un altre cop tornem el tema es l'emissor la persona encarregada de transmetre'n a tots els espectador la informació en forma de monòleg, curt amb llenguatge estàndard perquè hom el pugui entendre sense dificultats possibles.

4. "Un informatiu ha de tenir ritme". Raona-ho.
Si, un informatiu encara que ha de ser formal, també ha de ser entretingut per tal de que l'espectador es quedi mirant aquell informatiu i no canvi de canal provocan el "zapping".

3er Capítol

Era estrany però aquell home, que per cert es deia Pedro, em va caure la mar de bé, dintre del que cap, vam arribar al meu carrer vaig pujar al dúplex i vaig agafar-me tot el necessari, diners, roba, la maleta i les claus del cotxe perquè el meu nou amic conduís fins l’aeroport, em vaig sorprendre perquè hi havia unes noves claus de cotxe, em va ser igual les vaig agafa, vaig sortir al balcó i vaig cridar al Pedro perquè puges i que m’ajudes amb les maletes el més ràpid possible, d’un moment a l’altre apareixeria en Carlo el meu germà. En un moment va estar a dalt, al pis, i li vaig dir:

-Té, et donc les claus del cotxe, ara el portaràs tu per anar a l’aeroport, et sembla?- Va acceptar ràpidament li estava oferint un BMW, que ademés jo ni sabia que existia aquell cotxe, no l’havia vist mai, però ell com podia rebutjar un cotxe així.

Vaig tancar la porta, però vaig pensar que no era lògic anar-se’n sense que la mare ho sapigues, així que vaig tornar a obrir la porta de casa amb esforços perquè encara anava amb la cadira de rodes, la veritat es que amb la cama enguixada, i que em trigaria almenys 1 mes en curar-se’m ho passaria bastant malament, perquè a Sardenya no coneixia a cap metge a Florència si perquè els meus pares eren d’allà i vaig viure-hi un temps, i crec recordar que hi havia una doctora especialitzada amb ossos, osigui: traumatòloga, però bé, ara ja tot estava decidit aquesta nit ja la passàvem a l’aeroport per no crear confusions i dubtes sobre la fugida.

Vaig anar a l’estudi que gràcies a Déu estava a baix i vaig escriure una carta que deia així:

 Mamma, ti senti davvero, ma che tutta questa pressione mi sta uccidendo, così ho deciso di marxarme Sardegna almeno un mese da dimenticare tutta questa situazione così scomodo e così, ti rendo grazie per tutto quello che hai fatto per me e il papa come pure che il papa addio a te e Carlo.
E non preoccupatevi, sarò ben, accompagnato da un medico.
Un bacio, mamma ti amo!

Li vaig escriure amb italià, em va semblar que li agradaria més i que es sentiria orgullosa de mi nomès pel simple fet de que li haguès escrit en la seva llengua mare, perquè a casa nose per quina raó però sempre es parla en català. El que li vaig dir en aquesta carta es el següent:

Mama, que ho sento de veritat, però es que tota aquesta pressió m'està matant, així que he decidit marxarme a Sardenya almenys un mes per poder oblidar tota aquesta situació tan i tan incòmode, et donc les gràcies per tot el que has fet per mi i al papa igual així que adéu a tu al papa i al Carlo.

I que no et preocupis que estaré bé, acompanyada d'un metge.

Un petó, t’estimo mama!

Acabada la carta la vaig penjar amb un imant a la nevera, i finalment vaig sortir de casa amb una mica de tristesa, vaig tancar la porta de casa amb clau i vam baixar amb ascensor al garatge del pis, vam anar provant el comandament del cotxe amb tots els BMW existents en el garatge, fins que un es va obrir un, vam anar-hi per veure quin era, vaig fer un crit d’espant i a continuació em va agafar un atac d’ansietat, no podia ser...

ANÀLISI DE LA PORTADA DEL DIARI: "LA VANGUARDIA"

Aquest es el link de la portada:
http://www.newseum.org/todaysfrontpages/hr.asp?fpVname=SPA_LV&ref_pge=lst
El diari s'ha publicat aquí, a Espanya.

La capçalera o “manxeta”:

Què evoca el nom del diari? Vanguardia: Doncs que té els ideals més avançats, la informació més nova

Data del diari: Dilluns 18 d'octubre del 2010

Any de la primera publicació: El 1881

Zona de difusió: Esessencialment a Catalunya, però també es ven a tota Espanya.

Els titulars:

Quins són els titulars? Alemania proclama el fracaso de su modelo multicultural, Europa pide un impuesto nuevo para financiarse, Barcelona recibe más habitantes que los que dejan la ciudad, Zapatero se crece tras recivir el aval del PNV.

A quina secció del diari fan referència? La primera es internacional, la segona internacional, la tercera del nacional i la última política.

Quin espai ocupen dins de la portada? La primera ocupa quasi bé la meitat, la segona i la tercera una tira de la dreta, i la última una tira bastant gran a la part d'abaix del diari.

Són titulars informatius o bé incitatius? Informatius.

Quantes informacions es donen a la portada? Tres

Quina mida tenen els titulars? Els més importants tenen una mida més grans però els que son més o menys mediòcres tenen una mida petita.
Hi ha titulars a tota pàgina? No

Hi ha notícies que s’inicien a la portada i continuen a l’interior? De quina/es seccions? Si, nacionals, internacionals i polítiques.

El sumari:

En la portada, hi ha el sumari? No

Les fotos:

Quantes n’hi ha? Cinc
Quina mida ocupen dins de la portada?Una un quart i les altres la meitat d'un quart.

A quins temes fan referència?El que els titulars indiquen.
Descriu les imatges i explica què evoquen: La primera que es un futbolista negre cridan, la veritat es que no em fa sentir res suposu que deu estar cridan als seus companys, i la d'abaix surt el President del Govern el senyor José Luis Rodriguez Zapatero, que te una cara contenta i somrient això em fa veure que deu haver aconseguit alguna cosa proposada.

Què descriu el peu de la/les fotos? Ens expliquen el significat de la foto, el què vol dir.

Hi ha publicitat a la portada? Si n’hi ha, de quins productes? Si, d'una agència de pisos

En quantes columnes està organitzada la portada? En 4 dues en horitzontal i una a dalt i abaix i les altres a la dreta i a l'esquerra.

Quin és el sentit de la lectura? D'esquerra a dreta

A partir de l’observació de la portada, explica a quin tipus de públic creus que va adreçat i si es pot deduir la tendència política del diari. Va adreçat a la gent adulta.

Compara la portada seleccionada, amb d’altres del mateix dia i del mateix àmbit geogràfic.
Més o menys totes diuen el mateix, els titulars quasi bé són els mateixos l'únic que canvia es que hi han titualrs que, en La Vanguardia els posen més grans, i en els altres més petits, però el context es el mateix i totes les noticies però amb diferent grau d'importància, depenent del diari. 

ANAL·LISI D'UNA FOTOGRAFIA

-On s’ha situat el fotògraf? 

A little rock, als Estats Units al carrer d'una zona residencial.

-És una fotografia en color o blanc i negre? Quins colors dominen, càlids o freds? Hi ha molt de contrast en els colors o són suaus?

Es una foto en color, on hi predominen els colors càlids de la tardor grocs, taronges, marrons etc.

No hi ha gaire contrast de colorstots els colors són iguals i monòtons.

-Quin tipus de pla ha triat?

 Un pla mig.

-Com és la composició? 

Hi han fotògrafs, fen fotos al gat de Bill Clinton 

-Quin tipus d’il·luminació ha fet servir?

Llum natural, del matí deuen ser les 10 del matí 

-Si hi ha personatges, què expressen? Si hi ha més d’un, es veu relació entre ells amb els gestos, mirades…?

Hi ha un gat, i diversos fotògrafs. Els fotògrafs fotografien de forma exagerada al gat de l'ex president Clinton. 

-Quines sensacions tens en veure la imatge? Hi ha algun element que et cridi especialment l’atenció?

La vritat, es que la trobo graciosa, el que em crida més l'atenció es el gat que es el protgonista de totes les mirades.

-Què interpretes que està passant? I quina intenció creus que té el fotògraf en recollir-ho, informar sobre allò o ens vol trametre algun altre significat?

Doncs que el gat a sortit a passejar i el fotògrafs l'han vist i no paren de fer-li fotos. Doncs que la gent està molt obssessionada amb tota la propietat del president, i que, jo personalmen ho tribo ridicul i una mica exagerat, nomès es un gat.

-Canvia el significat de la imatge el titular que l’acompanya?

No. 

- Busca un títol a la imatge diferent al proposat
Fotògrafs, enbogits per un gat. 

2n capítol

Vaig parlar amb la seva mare, i l’únic que feia era plorar i plorar i dir que no era possible i que li estava gastant una broma, si per mi era dolorós per una mare deu ser horrible de pair, una mare es pot estar anys i anys superant la mort d’un fill, i jo hi estaria el mateix temps.

Ara érem dintre de l’ambulància, els auxiliars intentaven reanimar l’Abel, però no hi havia manera, ho van provar tres cops, hi cap dels tres va ser efectiu, jo cridava, no de mal sinó del dolor que em produïa veure l’Abel allà estirat i no poder fer res, estava començant a sospitar que a l’arribar a l’hospital de Barcelona m’agafaria un atac d’ansietat. Vam arribar-hi a mi em portaven en cadira de rodes i l’Abel a una “camilla” tot tapat am la manta tèrmica, ell anava davant, es obvi el seu cas era de màxima importància, vaig veure a la seva mare i a la meva que estaven abraçades les dos, plorant, i a l’arribar al pis d’urgències, em van separar d’ell, vaig començar a cridar desesperadament semblava una psicòpata, a la qual no li han donat la medicació i s’ha tornat boja, va venir la meva mare i un psicòleg, no feia falta dir que jo necessitava ajuda professional em van portar a una habitació, em van fer dues radiografies i em van enguixar la cama dreta, i allà va ser quan va intervenir la Judit, la psicòloga que vindria a casa a fer-me teràpia tots els dies de la setmana incloïen els caps de setmana, em va estar donant el seu suport i dient-me que ella estaria allà durant 2 anys per ajudar-me a superar la mort de l’Abel, li vaig agrair l’esforç que feia però li vaig demanar que ara el que necessitava era veure’l i estar amb ell fins que se l’emportessin al tanatori, em va di que allò no era possible ja que ara era un cadàver i havia d’estar dintre d’unes cambres frigorífiques perquè el cos no es fes malbé, vaig tornar a plorar i cridant; es què ningú m’anava a ajudar? Ja estava farta, m’era igual el que em diguessin els psicòlegs, metges, i ma mare m’era totalment indiferent vaig agafar la cadira de rodes i me’n vaig anar a buscar a l’única persona que en aquets moments em podria estar ajudant però que ja no hi era, desprès de passejar-me durant 5 minuts per l’hospital, vaig trobar la sala on estava l’Abel i vaig entrar-hi sense pensar-m’ho em vaig tirar a sobre seu, se que els meus plors no servirien de res i que estar abraçant-lo tampoc però això ara, era l’únic que em feia estar agust. Vaig estar plorant la seva mort al seu costat una mitja hora fins que va apareixer un metge, i em va dir:
-Es trist, veritat? Jo tambè  he passat per una situació com aquesta, fa 2 anys es va morir la meva parella sentimental, ho he superat ara, però tu ets jove i podràs superar-ho abans, t'ho asseguro. 
Me'l  vaig queda mirant i li vaig dir:
-Gràcies per els anims, potser deus se un bon metge però a psicòleg no et dediquis, saps? Perquè ara m'acabas de dir que trigare 2 anys en superar la mort de l'Abel el meu millor amic, gràcies, enserio.
Vaig agafar la porta i m'en vaig anar encara mes trista, jo no podia estar més a l'hospital aixi que li vaig dir a ma mare que marxessim a casa, però els metges no m'havien donat l'alta encara, aixi que no podia sortir,m'era igual m'en vaig anar jo sola, sense avisar a ma mare vaig agafar l'autobus 5 que em deixava a la porta de casa i ademès em vaig emportar la cadira de rodes sense pagar. Vaig arribar a la parada i el conductor em va obrir la rampa per poder pujar, i aleshores algú em va ajudar a puja, em vaig girar i era el metge que m'havia dit abans allò,vaig estar parlant amb ell, em va demanar disculpes jo les vaig acceptar i li vaig confessa, que ara el que m'agradaria era marxar de Barcelona, algun altre lloc, i sense pensar-mo més i tampoc se perque ho vaig fer li vaig demanar que m'acompanyes en el viatge, i estar algun mes a fora de Barcelona, li vaig dir que a ell també li ajudaria per la mort de la seva companya, sense pensar-ho va acceptar ràpidament, demà marxavem direcció Sardenya.