Relat 3

-Mama, on has deixat les espelmes? – Vaig dir a la meva mare, avui es l’aniversari del Roger, i em feia il·lusió fer-li un pastís ja que ningú s’importava per ell.

-Ai Helena, són on sempre, perquè els vols?- Com sempre ma mare amb la seva mala llet.

-Per fer-li un pastís al Roger, ja que ningú li fa cas.

El Roger era el meu germà avui feia 7 anys, com passa el temps, encara recordo aquell 22 de març en que aquell petit homenet havia nascut. Vaig anar a la cuina, ja sonava el timbre del forn, vaig treure’l i vaig deixar la meva obra d’art de rebosteria a sobre el marbre uns 5 minuts. Vaig anar al lavabo, aprofitant el temps, i al tornar vaig obrir el pastís amb un gabinet i vaig omplir el pastís amb “Nutella”, i amb una màniga de pastisser vaig escriure-hi: Felicitats maco!

Vaig posar el pastís en un “tupper” i em vaig dirigir al cementiri, pel camí vaig agafar unes flors i al arribar a la tomba del Roger li vaig deixar el pastís i les flors, i amb un veu plorosa li vaig dir: Felicitats petitó, espero que en facis molts més!