A vegades la millor solució es oblidar-se de tot, es anar al camp al prat més verd de tots o el més vermell per la quantitat de roselles que hi ha, arribar estirar-se i enfonsar-se en aquella herba de mig metre i quedar submergit en un mar verd. Poder disfrutar de l’aire, i l’olor a mel que les abelles han deixat als estams de les flors. Veure com tres o quatre cavalls salvatges disfruten de la seva dolça llibertat, saltant les tanques que limiten el bonic camp de color verd.
Després les petites gotes d’aigua broten del cel com si fos la primera vegada que sortien dels núvols, i al cap del seu llarg trajecte des del cel fins al sec terra aterra a la cara d’una persona ansiosa de ser mullada, i després, elles les gotes, segueixen el seu camí fins arribar a la riera propera d’aquell paradís verd.
Riiiing! Sonava el despertador, arribava un nou dia el qual s’havia d’afrontar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario