miércoles, 15 de diciembre de 2010

Observació d'un guió de rádio

Observa l'organització del guió de ràdio que trobaràs a la web
 
-Enumera tots els elements que s'indiquen a l'inici del guió.
Doncs ndica el nom del programa , el número de programa , els periodistes, la direcció, la data d'entrega , la duració, la data de transmisió i el máster.
-Reconeix en el guió els diferents elements que s'assenyalen en l'entrada sobre l'estructura d'un guió.
 Apareix: una entradilla, una careta, una sintonia i cunyas.
 
-Assenyala el nombre de columnes que té el document i què s'inclou en cada una d'ellesIndica el nombre de locutors que participen al programa i observa si tenen una funció diferent.
 Té 4 columnes però nomès 2 s'utilitzen, una es on es fan les anotacions i a l'altre està el dialeg. Hi ha 2 locutors, un ens introdueix en els temes i l'altre ens diu "frases divertides" i fa entrevistes.
 
 

lunes, 13 de diciembre de 2010

Anàlisi d'un informatiu de ràdio

Com inicien l'informatiu?
Sona la sintonia de CAT radio, i després la dels informatius.
La primera podríem dir que és alegre i la segona es una mica tensa.

Com és la sintonia?
Sense lletra només sent una veu masculina que diu que són les 12 tocades.

Quants locutors hi ha?
Hi ha 2 locutors, David Badia, que es el que ens explica els titulars més significatius, i Albert Basses que es el locutor dels esports.
Això si hi ha diferents enviats especials a diverses zones de Madrid.

Com s'organitza la informació?
Política espanyola,política catalana, informàtica,política(sindicats: UGT),
Esports.

Quines informacions es donen?
Bàsicament es parla de la vaga de controladors aeris a Espanya, darrerament de la política catalana,una entrevista amb el President de la Generalitat de Catalunya, el senyor Artur Mas...

Com marquen les transicions entre els diversos blocs informatius?
 S’escolta una petita musiqueta.

Hi ha algun aspecte que t'ha cridat l'atenció?
Si,  la vaga dels controladors aeris.

jueves, 25 de noviembre de 2010

Un reportatge: INNA


Elabora un reportatge breu seguint les pautes assenyalades més amunt i en les entrades anteriors sobre un personatge del teu interès i que tingui una activitat professional destacable. Hauràs de buscar la informació i les imatges a través de la xarxa.
Elena Alexandra Apostoleanu va néixer el 16 d'octubre de  1986, més coneguda simplement com a Inna, és una cantant de música dance de MangaliaRomania.
Va debutar l'any 2008 amb l'àlbum Hot, produït per Play & Win. El principal senzill de l'àlbum és la cançó homònima "Hot", la qual va assolir el número u a RomaniaPortugalMoldàvia,Bulgària, el LíbanMaltaPolòniaSèrbiaEspanyaSíriaTurquiaRússiaHongriaGrècia i Ucraïna. El segon single promogut a l'àlbum és la cançó "Love", la qual va arribar al número 16 al Top 40 de la ràdio Kiss FM de Romania en la setmana debut. Va ser nominada a la millor cantant i millor single a l'Eska Awards a Polònia. Inna també va llançar un senzill titulat Deja Vu, en col·laboració amb Bob Taylor (aka Fizz), que va ser un gran èxit a RomaniaMoldàviaBulgàriaRússiaPaïsos Baixos i Hongria. El seu quart senzill de l'àlbum de debut fou "Amazing", que va arribar el número u en diversos països, com Romania. El vídeo va ser filmat a les costes de Portugal.
El 2009, Inna va arribar al seu major rendiment de la seva carrera. Gràcies al seu single Hot, va assolir el número u als Billboard Hot Dance Airplay de l'any dels EUA, un dels èxits més reconeguts en la història de la música. El cinquè senzill de l'àlbum de debut va ser "10 Minutes", llançat el juny de 2010. El vídeo va ser gravat a LondresAnglaterra, i els costos del clip es calcula que poden ascendir a 70.000 €.
Ara mateix a les radios espanyoles les cançons que sonen són: Deja Vu i Sun is up, aquesta última es la meva cançó preferida, aquesta cantant fa que et sentis millor que t'ovlidis de les males coses que et passen, la podria considerar una cantant de 10, i la meva cantant preferida en aquests moments.






Dunes vestides de lliris de mar

El reportatge de les Dunes vestides de lliris de mar es un reportatge interpretatiu, ja què al reportatge t'expliquen la informació i et donen el seu punt de vista ja sigui estètic o sentimental, et diuen com són i quin es el lloc on creixen etc.

miércoles, 24 de noviembre de 2010

Pautes per elaborar un article d'opinió

1. Redacta un article d'opinió seguint les pautes anteriors. Pots tractar qualsevol tema que sigui del teu interès i que creguis que també pot interessar als companys i companyes de la classe; pots tractar algun tema que afecti la vida escolar, la vida del jovent actual, la vida a les ciutats... Has de penjar el teu article d'opinió al teu blog personal.

Vaig a parlar d'un tema que m'inclou a mi i a molts més adolescents de la societat.Ara hi ha molta discriminació, però en tots els sentits i la gent et troba pegues a tot per discriminar-te: Si treus bones notes o estudies, si llegeixes depen de quins llibres, si ets immigrant, si et sents més català... Ara la gent té molts motius per marginar-te i posar-te verd a les esquenes, avui en dia una persona ja no pot ser el que vol, perquè t'etiqueten i si t'han encasillat en un grup social prepara't perquè ho passaràs bastant malament, i això de etiquetar a la gent del que sigui ja no nomès ho fan els alumnes, sinó que també ho fan professors, i si es així.
Amb això vull queixar-me perquè jo a primer doncs era una nena digemne "infantil" però es que a aquella edat es el que toca, divertir-se,cridar,saltar,jugar...
Doncs bé es veu que ara per divertir-te i ser tu mateix et marginen socialment o et van dien de tot a les esquenes, o per exemple si ets "pijo" portes roba de marca(t'afecta més si ets noia), ja molts grups de noies que et diuen de tot a les esquenes, i jo no ho trobo just perquè tot el que està passant en aquesta societat, en aquesta generació, tots els traumes adolescents, principalment, són per culpa d'aquestes tonteries d'etiquetar en grups socials a la gent, primer has de conèixer a una persona abans de jutjar-la.

2. Redacta una crítica de cinema d'alguna pel.licula que hagis vist darrerament. Penja-la al blog.

Harry Potter y las reliquias de la muerte
Considero que totes les pel·lícules de Harry Potter són exepcionals, m'encanten, però aquesta ha estat genial. La barreja entre el món màgic i el món muggle(persones no màgiques)es genial, la creció d'un ministeri de màgia, d'una història, de la creació d'un mag totalment dolent...Classifico aquesta pel·lícula de perfecte, en cap moment em vaig avorrir i voler anar-me'n perquè la saga d'aquest mag tan peculiar són genials, i fantàstiques.

lunes, 22 de noviembre de 2010

4t capítol


Era possible que hagués estat el meu pare el que ens va atropellar, el que em va deixar sense millor amic, era possible? Era potser, que per això, el meu pare no va aparèixer a l’hospital a veure com estava la seva filla? Ja encaixava tot, em va venir tot al cap i un atac de ràbia em va envair el cos, el meu pare mai havia suportat l’Abel, sempre m’havia inflat el cap amb idees errònies d’ell, i jo no li feia cas perquè per mi el meu millor amic ho era quasi bé tot, i al meu pare no li agradava gaire que passes tot el temps del dia i del cap de setmana amb ell, i sempre estava amb ell i ara ja no ho estaria perquè ell ja no hi era per culpa de l’inútil del meu pare.
-Idiotaaaa! –Vaig cridar de cop- Com t’has atrevit a matar-lo es que no et desitjo la mort perquè no es suficient, com se t’ha passat pel cap.
Vaig trencar a plorar i en Pedro va acudir ràpidament a consolar-me, em vaig llençar als braços d’aquell noi d’uns 35 anys.
-Bianca,Bianca! Estàs totalment segura que ha estat el teu pare, que ha matat a l’Abel i que casi acaba amb la teva vida, estàs segura?
-Em prens per mentidera? Creus que faria una acusació tan gran al meu pare si no estigués segura? Es que hi poso la mà al foc, se que ha estat ell, i no et preocupis Pedro, perquè això no quedarà així.
Vaig agafar amb força les rodes de la cadira vaig agafar al Pedro i el vaig arrossegar fins a l’ascensor per pujar a la planta 0, per sortir al carrer. En aquell moment va sonar-me el mòbil, era ma mare.
-Ciao Mamma! Ho sento per haver-me anat estic bé, estic a casa però no suportava tanta pressió – El Pedro en aquell moment m’estava fent un gest de que se n’anava, i que el truqués i em va deixar una targeta amb el seu número de mòbil. Li vaig dir adéu amb la mà.
-Estàs boja! No saps l’ensurt que m’he emportat..!
-Mama!-la vaig tallar- Però que no veus que s’ha mort l’Abel i a mi ningú em deixava estar amb ell a l’hospital? I saps, saps qui ha estat el idiota que ens ha atropellat? Saps qui? El teu marit maca, el teu estimat Gianfranco, així que fes-te mirar amb quins nois t’ajuntes!- La vaig penjar de cop.
Sobre la fugida... em vaig tirar enrere,  no me’n volia anar ara l`únic que volia fer era contractar un sicari per matar al meu pare...
Bé tampoc cal matar-lo, em vaig passar amb aquest pensament, vaig agafar la targeta que el Pedro m'havia donat ara i el vaig trucar:
-Pedro, mmm escolta vull que tornis a casa, es que necessito algú amb qui parla i desfogar-me i ara tu ets el més similar al meu millor amic, així que et necessito perquè amb tu es com estic agust i em puc oblidar, encara que sigui molt poc de les coses, per favore vina...
-Obrem la porta, estic davant teu...
Aquell noi era... era perfecte!

miércoles, 17 de noviembre de 2010

1. Llegeix l’article d’opinió de Josep M. Espinàs “Perdonin, jo sóc de lletres” i contesta les preguntes següents:

Quina és la tesi o tema de fons? Quins arguments utilitza Espinàs per defensar la seva tesi? Utilitza contraarguments? Si és el cas, assenyala’ls. 

La tesi defensada per Espinàs es que, anigament hi havia una divisó no gaire benigne per els joves, ja que havien de decidir en ciencies o lletres, això feia que el fet d'escullir un camí reduia bastant les espectatives envers els joves. Dóna arguments com que les divisions estaven mal fetes, per aquesta raó al final ens diu que un economista dubtosament és de ciències, i vol donar-li més mérit als escriptors. No hi ha prèsencia de contaarguments  ja que en cap moment està donant-li la volta al que defensa.

Quins elements lingüístics utilitza Espinàs per fonamentar la seva argumentació? 
Utilitza exemples de situacions passades explicades en primera persona del singular.

A quina conclusió arriba l’autor? Comenta-la.
Que els estudis segueix enstan dividits i no es bo donar-li més importància a un ofici perquè sigui de ciències.

2. Busca tres articles d’opinió de la premsa escrita i comenta els títols. Intenta jusficar-ne l’ús.
 Las mujeres del papa:En aquest article la periodista ens vol dir que en el sector del clergat l'igualtat de home i dona encara no arribat, i que en tota la cerimonia del papa les dones(monges) nomès van sortir per netejar l'altar i per posar-hi per sobre un mantel tot brodat per elles.
En aquest altre artice ens diu que les sèries de metges són totalment fictícies i falses, i ens hi va donant exemples, desde el sexe de nip tuck fins a la toxicomana nurse jackie, jo crec personalment que aquestes series donen una idea falsa del que són les sèries d'hospitals o mèdiques.
http://www.elperiodico.com/es/noticias/tele/20101117/mas-que-monja-pareses-reputa/590591.shtml
El títol d'aquest aricle impacta una mica, aquest títol crec que ens vol dir que ara les "noies joves" semblen gairebé senyoretes del carrer.

3. Busca una crítica de cinema. Creus que es tracta d’un article d’opinió? Raona-ho.
http://www.notasdecine.es/36602/criticas/critica-didi-hollywood/
 
Si perque en tot moment la persona que ho ha escrit estar defensant la seva tesi i tot el que pensa sobre la pel·lícula.

miércoles, 27 de octubre de 2010

Estructura, pauses i recursos per l'elaboració d'una noticia

Com fer una notícia:
Per poder elaborar un diari, amb tots i cada un dels seus apartats, seccions i dificultats que hi han al darrere d'aquestes planes informatives, es necessiten almenys unes 153 persones. Cadascú té la seva feina encomanada, hi han: Redactors, gent que corregeix les faltes d'ortografia i lèxic, persones encarregades de recollir la informació, etc.
El primer pas es acudir a fonts d'informació ja sigui escoltant i/o mirant la tele, escoltar la radio, buscar per internet inclus sortir al carrer, tot això es duu a terme amb l'unic objectiu d'aconseguir la nova. Seguidament es fa la selecció de les noticies més gustoses, que seran les escollides per publicar-les al diari, però abans hi ha una secció d'emmarquetació, el periodista que investiga, busca on han passat tots els fets, el què, el per què... El redactor escriu el que seria la notícia i el o els correctors corregeixen el text per tal que tingui coherència, forma i sobretot que no hi hagin faltes d'ortografía. Desprès s'envien a la rotativa, als tallers gràfics, quan el diari ja ha fet la seva feina: sortir al carrer i informar-nos, els encarregats de fer els diaris s'embarquen en busca de noves notícies per al dia següent.

ELS INFORMATIUS:

1. Comenta la frase: "La informació és un dels puntals bàsics de la democràcia..."
Que gràcies a que estem informats, tenim present la democràcia, i gràcies a les notícies, informes etc, la podem entendre perfectament.


2. Quina funció tenen els elements visuals i sonors en un informatiu?
L'objectiu es informar i tot gira entorn això.Les imatges ajuden a entendre tota aquesta informació donada i a concretar-la. I els sons poden donar tensió en els moments importants, o alegria o etc, el so ajuda també a assimil·lar tota aquesta informació.

3. Quina funció té el presentador d'un informatiu?
 Un altre cop tornem el tema es l'emissor la persona encarregada de transmetre'n a tots els espectador la informació en forma de monòleg, curt amb llenguatge estàndard perquè hom el pugui entendre sense dificultats possibles.

4. "Un informatiu ha de tenir ritme". Raona-ho.
Si, un informatiu encara que ha de ser formal, també ha de ser entretingut per tal de que l'espectador es quedi mirant aquell informatiu i no canvi de canal provocan el "zapping".

jueves, 21 de octubre de 2010

3er Capítol

Era estrany però aquell home, que per cert es deia Pedro, em va caure la mar de bé, dintre del que cap, vam arribar al meu carrer vaig pujar al dúplex i vaig agafar-me tot el necessari, diners, roba, la maleta i les claus del cotxe perquè el meu nou amic conduís fins l’aeroport, em vaig sorprendre perquè hi havia unes noves claus de cotxe, em va ser igual les vaig agafa, vaig sortir al balcó i vaig cridar al Pedro perquè puges i que m’ajudes amb les maletes el més ràpid possible, d’un moment a l’altre apareixeria en Carlo el meu germà. En un moment va estar a dalt, al pis, i li vaig dir:
-Té, et donc les claus del cotxe, ara el portaràs tu per anar a l’aeroport, et sembla?- Va acceptar ràpidament li estava oferint un BMW, que ademés jo ni sabia que existia aquell cotxe, no l’havia vist mai, però ell com podia rebutjar un cotxe així.
Vaig tancar la porta, però vaig pensar que no era lògic anar-se’n sense que la mare ho sapigues, així que vaig tornar a obrir la porta de casa amb esforços perquè encara anava amb la cadira de rodes, la veritat es que amb la cama enguixada, i que em trigaria almenys 1 mes en curar-se’m ho passaria bastant malament, perquè a Sardenya no coneixia a cap metge a Florència si perquè els meus pares eren d’allà i vaig viure-hi un temps, i crec recordar que hi havia una doctora especialitzada amb ossos, osigui: traumatòloga, però bé, ara ja tot estava decidit aquesta nit ja la passàvem a l’aeroport per no crear confusions i dubtes sobre la fugida.
Vaig anar a l’estudi que gràcies a Déu estava a baix i vaig escriure una carta que deia així:
 Mamma, ti senti davvero, ma che tutta questa pressione mi sta uccidendo, così ho deciso di marxarme Sardegna almeno un mese da dimenticare tutta questa situazione così scomodo e così, ti rendo grazie per tutto quello che hai fatto per me e il papa come pure che il papa addio a te e Carlo.
E non preoccupatevi, sarò ben, accompagnato da un medico.
Un bacio, mamma ti amo!
Li vaig escriure amb italià, em va semblar que li agradaria més i que es sentiria orgullosa de mi nomès pel simple fet de que li haguès escrit en la seva llengua mare, perquè a casa nose per quina raó però sempre es parla en català. El que li vaig dir en aquesta carta es el següent:
Mama, que ho sento de veritat, però es que tota aquesta pressió m'està matant, així que he decidit marxarme a Sardenya almenys un mes per poder oblidar tota aquesta situació tan i tan incòmode, et donc les gràcies per tot el que has fet per mi i al papa igual així que adéu a tu al papa i al Carlo.
I que no et preocupis que estaré bé, acompanyada d'un metge.
Un petó, t’estimo mama!
Acabada la carta la vaig penjar amb un imant a la nevera, i finalment vaig sortir de casa amb una mica de tristesa, vaig tancar la porta de casa amb clau i vam baixar amb ascensor al garatge del pis, vam anar provant el comandament del cotxe amb tots els BMW existents en el garatge, fins que un es va obrir un, vam anar-hi per veure quin era, vaig fer un crit d’espant i a continuació em va agafar un atac d’ansietat, no podia ser...

jueves, 14 de octubre de 2010

ANÀLISI DE LA PORTADA DEL DIARI: "LA VANGUARDIA"

Aquest es el link de la portada:
http://www.newseum.org/todaysfrontpages/hr.asp?fpVname=SPA_LV&ref_pge=lst
El diari s'ha publicat aquí, a Espanya.

La capçalera o “manxeta”:
Què evoca el nom del diari? Vanguardia: Doncs que té els ideals més avançats, la informació més nova
Data del diari: Dilluns 18 d'octubre del 2010
Any de la primera publicació: El 1881
Zona de difusió: Esessencialment a Catalunya, però també es ven a tota Espanya.

Els titulars:
Quins són els titulars? Alemania proclama el fracaso de su modelo multicultural, Europa pide un impuesto nuevo para financiarse, Barcelona recibe más habitantes que los que dejan la ciudad, Zapatero se crece tras recivir el aval del PNV.
A quina secció del diari fan referència? La primera es internacional, la segona internacional, la tercera del nacional i la última política.
Quin espai ocupen dins de la portada? La primera ocupa quasi bé la meitat, la segona i la tercera una tira de la dreta, i la última una tira bastant gran a la part d'abaix del diari.
Són titulars informatius o bé incitatius? Informatius.
Quantes informacions es donen a la portada? Tres
Quina mida tenen els titulars? Els més importants tenen una mida més grans però els que son més o menys mediòcres tenen una mida petita.
Hi ha titulars a tota pàgina? No
Hi ha notícies que s’inicien a la portada i continuen a l’interior? De quina/es seccions? Si, nacionals, internacionals i polítiques.



El sumari:
En la portada, hi ha el sumari? No
Les fotos:
Quantes n’hi ha? Cinc
Quina mida ocupen dins de la portada?Una un quart i les altres la meitat d'un quart.
A quins temes fan referència?El que els titulars indiquen.
Descriu les imatges i explica què evoquen: La primera que es un futbolista negre cridan, la veritat es que no em fa sentir res suposu que deu estar cridan als seus companys, i la d'abaix surt el President del Govern el senyor José Luis Rodriguez Zapatero, que te una cara contenta i somrient això em fa veure que deu haver aconseguit alguna cosa proposada.
Què descriu el peu de la/les fotos? Ens expliquen el significat de la foto, el què vol dir.

Hi ha publicitat a la portada? Si n’hi ha, de quins productes? Si, d'una agència de pisos
En quantes columnes està organitzada la portada? En 4 dues en horitzontal i una a dalt i abaix i les altres a la dreta i a l'esquerra.
Quin és el sentit de la lectura? D'esquerra a dreta
A partir de l’observació de la portada, explica a quin tipus de públic creus que va adreçat i si es pot deduir la tendència política del diari. Va adreçat a la gent adulta.
Compara la portada seleccionada, amb d’altres del mateix dia i del mateix àmbit geogràfic.
Més o menys totes diuen el mateix, els titulars quasi bé són els mateixos l'únic que canvia es que hi han titualrs que, en La Vanguardia els posen més grans, i en els altres més petits, però el context es el mateix i totes les noticies però amb diferent grau d'importància, depenent del diari. 

miércoles, 6 de octubre de 2010

ANAL·LISI D'UNA FOTOGRAFIA

-On s’ha situat el fotògraf? 
A little rock, als Estats Units al carrer d'una zona residencial.
-És una fotografia en color o blanc i negre? Quins colors dominen, càlids o freds? Hi ha molt de contrast en els colors o són suaus?
Es una foto en color, on hi predominen els colors càlids de la tardor grocs, taronges, marrons etc.
No hi ha gaire contrast de colorstots els colors són iguals i monòtons.

-Quin tipus de pla ha triat?
 Un pla mig.
-Com és la composició? 
Hi han fotògrafs, fen fotos al gat de Bill Clinton 
-Quin tipus d’il·luminació ha fet servir?
Llum natural, del matí deuen ser les 10 del matí 

-Si hi ha personatges, què expressen? Si hi ha més d’un, es veu relació entre ells amb els gestos, mirades…?
Hi ha un gat, i diversos fotògrafs. Els fotògrafs fotografien de forma exagerada al gat de l'ex president Clinton. 

-Quines sensacions tens en veure la imatge? Hi ha algun element que et cridi especialment l’atenció?

La vritat, es que la trobo graciosa, el que em crida més l'atenció es el gat que es el protgonista de totes les mirades.
-Què interpretes que està passant? I quina intenció creus que té el fotògraf en recollir-ho, informar sobre allò o ens vol trametre algun altre significat?
Doncs que el gat a sortit a passejar i el fotògrafs l'han vist i no paren de fer-li fotos. Doncs que la gent està molt obssessionada amb tota la propietat del president, i que, jo personalmen ho tribo ridicul i una mica exagerat, nomès es un gat.
-Canvia el significat de la imatge el titular que l’acompanya?
No. 

- Busca un títol a la imatge diferent al proposat
Fotògrafs, enbogits per un gat. 

lunes, 4 de octubre de 2010

2n capítol

Vaig parlar amb la seva mare, i l’únic que feia era plorar i plorar i dir que no era possible i que li estava gastant una broma, si per mi era dolorós per una mare deu ser horrible de pair, una mare es pot estar anys i anys superant la mort d’un fill, i jo hi estaria el mateix temps.
Ara érem dintre de l’ambulància, els auxiliars intentaven reanimar l’Abel, però no hi havia manera, ho van provar tres cops, hi cap dels tres va ser efectiu, jo cridava, no de mal sinó del dolor que em produïa veure l’Abel allà estirat i no poder fer res, estava començant a sospitar que a l’arribar a l’hospital de Barcelona m’agafaria un atac d’ansietat. Vam arribar-hi a mi em portaven en cadira de rodes i l’Abel a una “camilla” tot tapat am la manta tèrmica, ell anava davant, es obvi el seu cas era de màxima importància, vaig veure a la seva mare i a la meva que estaven abraçades les dos, plorant, i a l’arribar al pis d’urgències, em van separar d’ell, vaig començar a cridar desesperadament semblava una psicòpata, a la qual no li han donat la medicació i s’ha tornat boja, va venir la meva mare i un psicòleg, no feia falta dir que jo necessitava ajuda professional em van portar a una habitació, em van fer dues radiografies i em van enguixar la cama dreta, i allà va ser quan va intervenir la Judit, la psicòloga que vindria a casa a fer-me teràpia tots els dies de la setmana incloïen els caps de setmana, em va estar donant el seu suport i dient-me que ella estaria allà durant 2 anys per ajudar-me a superar la mort de l’Abel, li vaig agrair l’esforç que feia però li vaig demanar que ara el que necessitava era veure’l i estar amb ell fins que se l’emportessin al tanatori, em va di que allò no era possible ja que ara era un cadàver i havia d’estar dintre d’unes cambres frigorífiques perquè el cos no es fes malbé, vaig tornar a plorar i cridant; es què ningú m’anava a ajudar? Ja estava farta, m’era igual el que em diguessin els psicòlegs, metges, i ma mare m’era totalment indiferent vaig agafar la cadira de rodes i me’n vaig anar a buscar a l’única persona que en aquets moments em podria estar ajudant però que ja no hi era, desprès de passejar-me durant 5 minuts per l’hospital, vaig trobar la sala on estava l’Abel i vaig entrar-hi sense pensar-m’ho em vaig tirar a sobre seu, se que els meus plors no servirien de res i que estar abraçant-lo tampoc però això ara, era l’únic que em feia estar agust. Vaig estar plorant la seva mort al seu costat una mitja hora fins que va apareixer un metge, i em va dir:
-Es trist, veritat? Jo tambè  he passat per una situació com aquesta, fa 2 anys es va morir la meva parella sentimental, ho he superat ara, però tu ets jove i podràs superar-ho abans, t'ho asseguro. 
Me'l  vaig queda mirant i li vaig dir:
-Gràcies per els anims, potser deus se un bon metge però a psicòleg no et dediquis, saps? Perquè ara m'acabas de dir que trigare 2 anys en superar la mort de l'Abel el meu millor amic, gràcies, enserio.
Vaig agafar la porta i m'en vaig anar encara mes trista, jo no podia estar més a l'hospital aixi que li vaig dir a ma mare que marxessim a casa, però els metges no m'havien donat l'alta encara, aixi que no podia sortir,m'era igual m'en vaig anar jo sola, sense avisar a ma mare vaig agafar l'autobus 5 que em deixava a la porta de casa i ademès em vaig emportar la cadira de rodes sense pagar. Vaig arribar a la parada i el conductor em va obrir la rampa per poder pujar, i aleshores algú em va ajudar a puja, em vaig girar i era el metge que m'havia dit abans allò,vaig estar parlant amb ell, em va demanar disculpes jo les vaig acceptar i li vaig confessa, que ara el que m'agradaria era marxar de Barcelona, algun altre lloc, i sense pensar-mo més i tampoc se perque ho vaig fer li vaig demanar que m'acompanyes en el viatge, i estar algun mes a fora de Barcelona, li vaig dir que a ell també li ajudaria per la mort de la seva companya, sense pensar-ho va acceptar ràpidament, demà marxavem direcció Sardenya.

jueves, 30 de septiembre de 2010

Aire del centre de Madrid, contaminat!

                                                                                    http://www.letra.org/spip/article.php?id_article=1832







Ara farà uns 5 anys a Madrid es va enregistrar que contaminava molt més que altres països i que superava els valors de la directiva, el pitjor es que a escasos 5 metres d'on es promouen construccions i tràfic hi ha un parc infantil.


Un canal de T.V poc comú, Ecologistes TV, va investigar la contaminació que registrava el centre de la ciutat, què es molt més alta que altres països, com per exemple Alemanya que era la que enregistrava més contaminació; Madrid contamina 2 vegades més que aquesta.
Respirar aquell aire es nociu, i provoca greus malalties respiratories en la gent, sobretot als infants i a la gent gran superior als 65 anys, on el tràfic i les construccions són constants.

jueves, 16 de septiembre de 2010

1er capítol

Feia fred, estava tot brut, el lavabo de l’institut no és que fos un lloc gaire agradable per estar-hi, però no tenia cap altre remei, el dolor em recorria tot el cos, cada una de les meves neurones estaven com apagades(per dir-ho d'alguna manera), vaig entrar a dintre de la cabina i em vaig assentar al W.C, tenia un fort dolor al pit que no em deixava ni respirar els esbufecs d'aire que m'agafaven mentre plorava em feien mal, no podia més, el necessitava, necessitava al meu millor amic, la persona més important en la meva vida, i ja no hi era, perquè?! L’Abel era el meu somriure els meus matins i els meus vespres, les ganes d'aixecar-me del llit per anar a l’escola, les ganes d’aixecar-me quan tenia algun problema, ell era l’únic que em feia estar a gust quan les coses a casa no anaven bé, ho era tot, i la simple idea d'imaginar-me que ja mai més el tornaria a veure, perquè ja no hi era, m'atemoria.

Em dic Bianca tinc 15 anys i acabo de perdre el meu millor amic. Visc a Barcelona, a un carrer a prop de la plaça Reina Elisenda, amb els meus pares i el meu germà Carlo de 17 anys, els meus pares són italians però van venir a viure a Barcelona per la feina, es van casar aquí a la catedral de Sant Andreu(està lluny de casa però a ells els hi feia il·lusió).
La meva mare es mestra a una escola de Sàrria, ensenya italià i el meu pare te una empresa i passa molt poc per casa a vegades penso que únicament tinc mare i quan hi es per casa només li fa cas al meu germà. Però tot això ara no te cap tipus d’importància, ara ningú em podria treure el dolor, l’angoixa i la tristesa ni l’Eva la meva millor amiga. Es que tot va passar tan i tan ràpid, estàvem l’Abel i jo baixant pel carrer parlant de les nostres tonteries, com sempre, i sobtadament em va dir:
-Escolta Bianca, saps que ets la meva millor amiga, no? T’ho he dit unes 300 mil vegades, deus estar farta, però m’agrada dir-t’ho i també m’agrada dir-te, que ets la millor noia que he conegut mai, i que ets la persona més important en la meva vida, i que t’estimo com la meva germana petita no biològica.
-Abel sóc 25 dies més gran que tu, en tot cas tu ets el meu germà petit, haha.
-Escolta, et trec 3cm maca, així que no se el que estàs dient.
-És igual el que conta es l’edat no l’altura, inútil, haha.
Aleshores va passar tot, creuàvem la calçada per un pas de zebra i un cotxe, BMW de matrícula 2854-TYC, va passar a una velocitat d’uns 100 km per hora i l’Abel i jo em vam ser els perjudicats, sobretot ell que va perdre la vida allà, i jo no em vaig fe absolutament res perquè ell em va intentar apartar i tot el xoc frontal se’l va emportar ell no podia creure el que veia, vaig anar corrents em vaig tira al terra per abraçar-lo i no parava de tremola el vaig abraçar més i més fort i aleshores em va dir:
-Bianca, si us plau, no m’oblidis mai, i no em deixis d’estimar mai, perquè això es el que faré jo. T’estimo Bianca, tu i jo sempre.
I allà ja va ser quan vaig trenca a plorar havia mort no podia ser l’Abel el meu millor amic havia mort, es que no era possible vaig agafar el mòbil i vaig trucar al servei d’urgències i em van dir que ara no podien em vaig morir de la ràbia, aleshores vaig trucar a la meva mútua i al cap d’un quart d’hora l’ambulància, van tapar l’Abel amb la manta tèrmica i el van posar a la llitera i el van entrar a l’ambulància i jo darrere perquè m’havia trencat el peroné, vaig trucar a la seva mare, i se’n va posar a plorar, jo ja no podia més.

miércoles, 15 de septiembre de 2010

Com redactar una notícia!

És bàsic per redactar una notícia, tenir en compte les 15 regles d'or, són essencials.
Per exemple unes de les 15 regles son: el primer paragraf, la credibilitat, simplicitat, frases...
El què si s'ha de fer, fer les 7 preguntes:
-Qui?
-Què?
-On?
-Quan?
-A qui?
-Com?
-Per què?
També cada noticía ha de tenir una singularitat, una personalització, curiositat, provocació...
Com a tot arreu hi han coses que no es poden fer, són uns dels 9 errors més comuns:
NO! es pot fer publicitat, t'estàs jugant que la teva notícia no sigui publicada.
NO! inclueixis dades falses.
NO! inclueixis preus ni cometis faltes d'ortografia.
NO! t'envagis per el núvols, ni canvis de tema(a molta gent no li interessarà), ni inculeixis paraules tècniques, la majoria de la gent no les entendrà.
NO!  inclueixis peus de pàgina, i no posis gaires nombres.
Quan pots publicar una notícia?
Doncs tens 50 oportunitats, no te les escriuré totes, perquè sinó no tindràs ganes de llegir-t'ho, t'en posaré unes quantes:
Presentació d'una campanya o marketing
Participació en seminaris o conferències.
Compra d'empreses de la competència.
Descomptes i rebaixes.
Patrocinis.
I, amb tot això tens una petita base per poder redactar correctament una notícia.

domingo, 12 de septiembre de 2010

Anal·lisi d'una notícia

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/208190-uns-vandals-cremen-90-contenidors-a-sant-quirze.html
Aquesta és la notícia que triat per anal·litzar ja què es del meu poble i m'ha fet gracia.


WHO? QUI?
Uns desconeguts.
WHEN? QUAN?
Dilluns 16, a dos quarts de dotze de la nit.
WHAT? QUÈ?
Van calar foc a 75 contenidors petits de recollida de brossa orgànica, 10 contenidors més grans metàl·lics, tres per a vidre i un per a plàstics. I també va quedar calcinada una motocicleta.
WHERE? ON?
En un pati annex al magatzem de les bridades municipals de Sant Quirze del Vallès. El recinte,està situat a prop de la zona de Can Barra.
WHY? PER QUÈ?

Se'n desconeix la causa.
HOW? COM?

jueves, 9 de septiembre de 2010

Presentació!

Hola Imma i gent del taller de llengua!
Sóc la Carla, com podeu observar al nom del meu blog.
En aquest blog, aniré posant tots els meus exercicis, com tots vosaltres.
Adéu!